Compte enrere per l'any 2015; els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en la cruïlla

Article de Charles Abugre, Deputy Director for Africa UN Millennium Campaign, www.endpoverty2015.org, publicat en el Butlletí n º 12 de l'Àfrica Digna


Han passat 10 anys des del naixement dels Objectius de Desenvolupament del Mil lenni (ODM), vuit objectius que tracten d'abordar el que significa ser humans i proveir per les necessitats bàsiques dels més pobres de tot el món. Els objectius eren el resultat de i una resposta a 20 anys de campanyes mundials i no s'han de confondre amb la recerca del màxim que tot govern s'ha d'esforçar per aconseguir. Els ODM no són més que els fonaments del que significa viure amb dignitat.

Gairebé exactament 10 anys després d'aquell dia, els líders mundials es reuniran de nou al setembre a les Nacions Unides a Nova York per avaluar el progrés dels ODM, compartir lliçons, i el més important, planificar estratègies d'avanç en el tram final abans del 2015, termini establert l'any 2000. Durant aquesta reunió d'alt nivell de líders mundials, les paraules clau i l'atenció se centraran en "l'assoliment accelerat" dels objectius, com pot haver una ofensiva a gran escala de les mesures urgents dins de 5 anys per assegurar que alguns, si no tots, d'aquests fonamentals objectius poden assolir-se.

L'anunci a la cimera de setembre de l'any passat pel secretari general Ban Ki-moon, ha donat lloc a una mirada crítica que es va centrar en com 10 anys dels ODM han canviat i afectada a l'Àfrica Subsahariana.

Una veu ressonant que ja ha desestimat el progrés del continent i la possibilitat d'assolir les metes per a l'any 2015 amb comentaris sobre governs corruptes i un flux constant de notícies que se centra en la fam, el canvi climàtic i la pobresa.

Per descomptat no es pot negar que l'Àfrica Subsahariana s'enfronta a importants reptes en l'assoliment dels ODM, potser més que cap altre continent al planeta, però això no treu el fet que s'han aconseguit avenços en els ODM: la matriculació en escola primària ha augmentat del 58 per cent el 1999 fins al 76 per cent com a resultat que molts països han promogut l'accés a una educació primària gratuïta, Rwanda té el major nombre de dones membres del Parlament de qualsevol parlament en el món amb un 58 per cent i la taxa de nous diagnòstics d'infecció per VIH s'ha reduït a la meitat en tot el continent entre 2001 i 2007, a més d'això, les persones que viuen amb el VIH també estan vivint més temps a causa d'un millor accés a els medicaments antiretrovirals.

A més dels avenços del continent en el seu conjunt, Àfrica ha fet progressos satisfactoris en l'àmbit nacional, per exemple, Ghana ha arribat al ODM 1 de reduir a la meitat el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema i la fam; molts països , incloent Kenya, Benín, Tanzània, Madagascar i Zàmbia estan a prop d'arribar al ODM 2 sobre l'accés a l'educació primària gratuïta, i en uns pocs anys, Malawi ha passat de patir inseguretat alimentària a exportar aliments a la regió.

Un dels grans reptes en l'assoliment dels ODM a l'Àfrica ha estat l'acció simultània i el progrés en tots els objectius, és a dir, tot i els exemples anteriors hi ha a la greu amenaça de ser soscavats per una falta de progrés en altres objectius , en particular, salut materno-infantil, on ha estat molt lent el progrés i alguns països fins i tot han vist créixer el nombre de dones que moren durant l'embaràs i el part i els nens que moren abans de complir els 5 anys també ha pujat. A més l'avanç dels ODM en matèria d'igualtat de gènere ha estat inacceptablement lent.

És important recordeu la importància dels factors externs en el progrés dels ODM, per exemple, abans de la crisi financera Àfrica Subshariana va tenir taxes de creixement de 5 a 7 per cent amb alguns països com Angola experimentant taxes tan altes el 14 per cent, però, aquest creixement no s'ha traduït en la creació de llocs de treball condemnant a la gent a una vida de pobresa.

No es pot tenir un debat seriós sobre el progrés dels ODM a l'Àfrica sense discutir la corrupció i la fuga de capitals il.lícits. Si els governs africans es prenen seriosament la reducció de la pobresa als seus països, aquest és un problema que necessita ser tractat directament. Tanmateix, si la discussió és realment seriosa llavors els governs occidentals i les institucions també han de sumar-se a la lluita ja que són còmplices en permetre que els diners robat als africans que oculti als seus països i en les institucions financeres.

Són aquests els greus obstacles per a l'assoliment dels ODM: la igualtat de gènere i l'accés a la salut i l'educació, la fugida de capitals il.lícits, i la vinculació de les taxes de creixement a la creació de llocs de treball especialment per als joves que constitueixen la majoria de la població. També ha de ser la creació d'un sistema de fiscalitat sostenible sobretot amb l'aparició de la classe mitjana, que és més i més activa en les seves demandes al govern.

Els ODM són els principis bàsics que qualsevol país pot i ha de proporcionar als seus pobles. Ells són assolibles per als governs que tenen voluntat política, la nostra responsabilitat ara i durant els propers cinc anys és supervisar els governs i assegurar que mantenen les promeses que es realitzaran a Nova York aquest mes de setembre.